El partit:
NBTORRENT 79 - Bàsquet Sagunt C.B. Morvedre 77
Situació crítica per als locals. Només servia la victòria i només si Alcora guanyava a Vila-real. El partit començà prou bé en atac per als locals però sense res de defensa. A pesar de tot, 23-18. El problema arribà al 2on quart, quan els torrentins estigueren clavats al marcador més de 5 minuts, mentre que Sagunt anava primer retallant la diferència i després agafant-la a favor. A falta de 3 minuts pareix que la situació està controlada (33-35) però la falta de concentració en defensa suposa donar massa avantatge als visitants (35-45). El marcador ho diu tot: l'atac més o menys anava funcionant però la defensa local en la primera meitat fou inexistent.
Això no podia continuar ni un minut més i des de l'inici del 3er quart fou manifesta la millora enrere dels hòmens de Juanlu Ruiz. Si Morvedre va ser capaç d'aguantar la primera espenta i tornar a agafar aire (44-54), els visitant no pogueren soportar el segon intent dels locals, que començaren a sentir la força del públic, especialment a l'hora de defendre. Així, dos bones accions de Gustavo Núñez i la bona direcció de Ramón Catalá deixaren el marcador 53-56 amb tot per decidir en l'últim quart.
En la pròrroga l'NBT escomençà amb tot (75-70). I per enèssima volta els saguntins tornaren a recuperar-se (75-75). Gràcies a dos tirs lliures, Morvedre es ficà per davant, ja en l'últim minut. Aleshores aparegué l'aler torrentí Álex Corona, el qual amb una cistella que entrà plorant i a continuació dos tirs lliures regalats pels visitants lluitant un rebot ofensiu, posava de nou als locals amunt en el tanteig (79-77). L'última bola fou per a Sagunt, que disposava de 18 segons. Tots oberts i espai per a que el seu excepcional base jugara l'1x1. Però aquesta volta la defensa torrentina sí el va aturar. A pesar d'això, el triple final de Sagunt, forçadíssim, se'n va eixir per molt poc. I el pavelló El Vedat esclatà d'alegria.
L'anècdota:
El partit del qual depenia la salvació dels torrentins (només en cas de victòria contra Sagunt), és a dir, l'Alcora - Vila-real, començava 1h abans que el partit del pavelló El Vedat. Per això als descans del partit en Torrent, tothom al Vedat Arena ja coneixia que Alcora havia guanyat a Vila-real (i per tant si l'NBT guanyava a Sagunt, es salvaria). Tothom ho sabia, des del president Cándido Martínez fins a l'ultima persona de la grada. Tothom excepte els propis jugadors torrentins, que estaven concentrats en allò que tenien entre mans i no volien distraccions.
Agraïments:
Els que formem aquest Sénior Nacional volem agrair a tots els assistents al partit del dissabte l'espectacular tracte que donaren a l'equip. Amics, pares i mares, jugadors de la pedrera, exjugadors, les xiques de l'UBF, etc. Enguany el joc de l'equip ha passat per diferents fases, quasi totes poc agradables de veure, però un final de temporada com aquest no hauria sigut possible sense l'espenta de tanta gent. Moltes gràcies a tots.
Acomiadaments:
Una dècada després de la seua tornada al club i a punt de complir 35 anys, Albert Roig ha decidit penjar les botes. El cos té uns límits però no així la classe i la intel.ligència com a jugador d'Albert. Per aquest motiu, encara que les darreres temporades no haja pogut rendir al mateix nivell que en l'època de l'ascens a Nacional, els problemes físics no foren un obstacle per a que Albert continuara ajudant al Sénior Nacional any darrere any. A LaSalle jugava d'ala-pívot, quan arribà ací volgué convertir-se en base, Ismael el ficava d'escolta, i les últimes temporades jugà d'aler alt. Ell servia per a tot. Albert no marxarà molt lluny i continuarà entre nosaltres, però ara "només" com a entrenador i directiu. El dorsal nº4 sempre portarà el seu nom.
